En Esteve Pombo sempre s'oblida del mirall que té al passadís, davant la seva habitació.
Cada matí s'aixeca, obre la porta del dormitori i s'asusta al veure algú al davant seu. Tant sols unes miléssimes de segon. El temps just fins a reconèixers al reflexe i enrecordar-se'n del maleït mirall.
LLavors pensa que ha de canviar-lo de lloc d'una vegada.
Però tant bon punt la ideia de canviar-lo de lloc ha creuat la seva ment, que ja en Esteve Pombo s'ha oblidat del mirall que té al passadís, davant la seva habitació.
sábado, 7 de febrero de 2009
gent que any empeny (5)
Els diumenges per la tarda, els membres de la familia Zuirriñaga tenen una cita inel·ludible: La Mónica llegeix un llibre.
Com una tradició, els familiars s'asseuen formant un semicercle davant seu. Els més petits al davant, al terra. Els més grans al fons, a les butaques més cómodes.
La Mónica només llegeix en veu alta el títol de cada capítol.
Diu "el primer cop" o "la dona de l'acantilat" i a partir d'aquí segueix la lectura en complet silenci.
Llavors els oients passen a ser vidents, i imaginen cadascun la seva propia història seguint les reaccions de la Mónica: un arronssar el front lleument, un lleuger temblor al llavi, una mirada que s'il.lumina o un somriure esboçat; molt poques vegades, però alguna, una sonora rialla o un "no" susurrat amb ràbia.
A en Pau, el benjamí de la familia, és a l'únic que se li permet de tant en tant algun comentari. ¡En Pota de pal és un traidor! crida de sobte aixecant-se d'un salt. I tots riuen.
Tots excepta l'àvia. La majoría creu que ja no presta atenció, però en realitat està tan inmersa en la seva història d'amor, aquella que imagina en tots els capítols - inclús a "pólvora i armes" o "conspiració desenmascarada"- que amb prou feines se n'adona del que passa al seu voltant.
Com una tradició, els familiars s'asseuen formant un semicercle davant seu. Els més petits al davant, al terra. Els més grans al fons, a les butaques més cómodes.
La Mónica només llegeix en veu alta el títol de cada capítol.
Diu "el primer cop" o "la dona de l'acantilat" i a partir d'aquí segueix la lectura en complet silenci.
Llavors els oients passen a ser vidents, i imaginen cadascun la seva propia història seguint les reaccions de la Mónica: un arronssar el front lleument, un lleuger temblor al llavi, una mirada que s'il.lumina o un somriure esboçat; molt poques vegades, però alguna, una sonora rialla o un "no" susurrat amb ràbia.
A en Pau, el benjamí de la familia, és a l'únic que se li permet de tant en tant algun comentari. ¡En Pota de pal és un traidor! crida de sobte aixecant-se d'un salt. I tots riuen.
Tots excepta l'àvia. La majoría creu que ja no presta atenció, però en realitat està tan inmersa en la seva història d'amor, aquella que imagina en tots els capítols - inclús a "pólvora i armes" o "conspiració desenmascarada"- que amb prou feines se n'adona del que passa al seu voltant.
miércoles, 24 de diciembre de 2008
gent que any empeny (4)
La Maite Podolwsky sap que al seu home, en Ramon Palanca, li ha desagradat alguna cosa, que no està content, probablement enfadat, perque en aquests moments parla difícil.
- Passa'm una pasta d'aquestes fetes amb farina, ou i sucre, plana, amb perímetre circular i que no es desfà quan la mulles en el líquid blanc que surt de la vaca, diu.
I la Maite suspira i li acosta una galeta, pensant per què s'haurà tornat a enfadar en Ramon.
- Passa'm una pasta d'aquestes fetes amb farina, ou i sucre, plana, amb perímetre circular i que no es desfà quan la mulles en el líquid blanc que surt de la vaca, diu.
I la Maite suspira i li acosta una galeta, pensant per què s'haurà tornat a enfadar en Ramon.
martes, 23 de diciembre de 2008
gent que any empeny (3)
Des de que tenia 10 anys -ja en fa 28- en Sergi Sànchez ha tingu febre tots els dijous.
Els metges deien que era psicosomàtic. Els seus amics que era un marieta. Els seus pares només repetien ¿per què ens fas això, fill, per què?
El fet era que cada dijous en Sergi sentia moltíssima calor al despertar-se, maretjos al aixecar-se, nàusees continues.
Acabava passant-se el dia al llit, just fins a les 12 hores i un minut del divendres, moment en que, com per art de màgia, ja es trobava bé.
Li va costar infinites entrevistes, però finalment li van donar un treball en el que lliurava els dijous.
Li va costar molt més, però va acabar establint una relació amb una dona, Cristina Prat, qui acceptava que els dijous en Sergi no només no sumés sino que restés. Que no es poguès comptar amb ell per a res. Que toquès cuidar-lo, aguantar les seves queixes, els seus gemecs constants.
Avui, dimecres 3 de desembre, en Sergi Sànchez sent que té febre. Però sobre tot sent que el món finalment es desmorona al seu voltant.
Els metges deien que era psicosomàtic. Els seus amics que era un marieta. Els seus pares només repetien ¿per què ens fas això, fill, per què?
El fet era que cada dijous en Sergi sentia moltíssima calor al despertar-se, maretjos al aixecar-se, nàusees continues.
Acabava passant-se el dia al llit, just fins a les 12 hores i un minut del divendres, moment en que, com per art de màgia, ja es trobava bé.
Li va costar infinites entrevistes, però finalment li van donar un treball en el que lliurava els dijous.
Li va costar molt més, però va acabar establint una relació amb una dona, Cristina Prat, qui acceptava que els dijous en Sergi no només no sumés sino que restés. Que no es poguès comptar amb ell per a res. Que toquès cuidar-lo, aguantar les seves queixes, els seus gemecs constants.
Avui, dimecres 3 de desembre, en Sergi Sànchez sent que té febre. Però sobre tot sent que el món finalment es desmorona al seu voltant.
sábado, 6 de diciembre de 2008
gent que any empeny (2)
A la cuina de la familia Aguilera hi ha sis pots iguals de vidre transparent. Els fan servir per guardar-hi els cereals i els fruits secs -flocs de blat de moro, anous o passes-, la pasta seca -espaguetis i macarrons-, alguna vegada els llegums - cigrons o llentíes.
Cada cop que la petita Julia Aguilera obre un d'aquests pots obre també enormement els ulls.
Sempre (sempre) hi troba dins alguna cosa que li agrada.
Un caramel o un llàpis de color vermell. Unes sabates de nina o una flor.
El que sorprèn al seu germà, als seus pares, no és que un dia obri un pot i surti de dins una papallona -que es queden tots mirant llarga estona; que un dia obri un pot i escoltin sencera una preciosa cançó -totes i cadascuna de les notes xiuxiuejades per un piano llunyà.
El que sorprèn als seus pares, al seu germà, és que la Julia no obre els pots a no ser que vulgui agafar-hi cigrons o flocs de blat de moro. Que sembla sorprendre's al trobar-hi alguna cosa dins que no són espaguetis o passes.
Que obre enormement els ulls perque en realitat no espera res. Encara menys que dins hi hagi una cuca de llum o un troç de paper arrugat en el que es llegeix GRÀCIES.
Cada cop que la petita Julia Aguilera obre un d'aquests pots obre també enormement els ulls.
Sempre (sempre) hi troba dins alguna cosa que li agrada.
Un caramel o un llàpis de color vermell. Unes sabates de nina o una flor.
El que sorprèn al seu germà, als seus pares, no és que un dia obri un pot i surti de dins una papallona -que es queden tots mirant llarga estona; que un dia obri un pot i escoltin sencera una preciosa cançó -totes i cadascuna de les notes xiuxiuejades per un piano llunyà.
El que sorprèn als seus pares, al seu germà, és que la Julia no obre els pots a no ser que vulgui agafar-hi cigrons o flocs de blat de moro. Que sembla sorprendre's al trobar-hi alguna cosa dins que no són espaguetis o passes.
Que obre enormement els ulls perque en realitat no espera res. Encara menys que dins hi hagi una cuca de llum o un troç de paper arrugat en el que es llegeix GRÀCIES.
viernes, 5 de diciembre de 2008
gent que any empeny
A en Simó Segura li encanta el soroll que fa l'assecador de cabell.
Li du records de sa mare, quan eren petits i ella banyava junts als tres germans; i al sortir de la dutxa aconseguía vencer el fred amb unes tovalloles més aviat aspres, l'assecador de cabell i unes mans que es repartien per fer-ho tot però que sempre aconseguien treure temps per alguna caricia, per remoure suaument el cabell d'en Simó, que acabava adormit amb la calor, les mans de la mare i el monòton soroll de l'assecador.
Als 63 anys, a en Simó amb prou feines li queden quatre cabells (més que del cap, sembla que li surtin de la nuca).
Tot i això, cada dia quan acaba de dutxar-se encén l'assecador de cabell.
No dirigeix l'aire del aparell a cap lloc concret. Algunes vegades a les cames, altres al tronc, a vegades directamente a la paret (gairabé mai al cap, perque aviat sent massa calor i ha d'apartar-lo).
De tant en tant el mou cap a un costat i un altre, com si dirigís l'aire calent a algú que estiguès al costat passant fred i poguès agrair-li el gest.
I es trova realment bé.
Li du records de sa mare, quan eren petits i ella banyava junts als tres germans; i al sortir de la dutxa aconseguía vencer el fred amb unes tovalloles més aviat aspres, l'assecador de cabell i unes mans que es repartien per fer-ho tot però que sempre aconseguien treure temps per alguna caricia, per remoure suaument el cabell d'en Simó, que acabava adormit amb la calor, les mans de la mare i el monòton soroll de l'assecador.
Als 63 anys, a en Simó amb prou feines li queden quatre cabells (més que del cap, sembla que li surtin de la nuca).
Tot i això, cada dia quan acaba de dutxar-se encén l'assecador de cabell.
No dirigeix l'aire del aparell a cap lloc concret. Algunes vegades a les cames, altres al tronc, a vegades directamente a la paret (gairabé mai al cap, perque aviat sent massa calor i ha d'apartar-lo).
De tant en tant el mou cap a un costat i un altre, com si dirigís l'aire calent a algú que estiguès al costat passant fred i poguès agrair-li el gest.
I es trova realment bé.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)