gent que any empeny

A en Simó Segura li encanta el soroll que fa l'assecador de cabell.

Li du records de sa mare, quan eren petits i ella banyava junts als tres germans; i al sortir de la dutxa aconseguía vencer el fred amb unes tovalloles més aviat aspres, l'assecador de cabell i unes mans que es repartien per fer-ho tot però que sempre aconseguien treure temps per alguna caricia, per remoure suaument el cabell d'en Simó, que acabava adormit amb la calor, les mans de la mare i el monòton soroll de l'assecador.

Als 63 anys, a en Simó amb prou feines li queden quatre cabells (més que del cap, sembla que li surtin de la nuca).

Tot i això, cada dia quan acaba de dutxar-se encén l'assecador de cabell.

No dirigeix l'aire del aparell a cap lloc concret. Algunes vegades a les cames, altres al tronc, a vegades directamente a la paret (gairabé mai al cap, perque aviat sent massa calor i ha d'apartar-lo).
De tant en tant el mou cap a un costat i un altre, com si dirigís l'aire calent a algú que estiguès al costat passant fred i poguès agrair-li el gest.

I es trova realment bé.